■ consubstancial

Partició sil·làbica: con_subs_tan_ci_al
Etimologia: del ll. consubstantialis, íd.
    adjectiu
  1. Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l’Esperit Sant.
  2. figuradament Inseparable, propi, coexistent. L’elegància és consubstancial amb ella.