■ construir

Partició sil·làbica: cons_tru_ir
Etimologia: del ll. construĕre, íd., der. de struĕre ‘amuntegar, construir’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Fer, formar (alguna cosa) ajuntant-ne les parts constituents segons una ordenació, segons un pla determinat; edificar, bastir. Construir un edifici. Construir una màquina.
  2. per extensió Construir un sistema, una teoria. Construir una frase, una proposició.