■ constituir

Partició sil·làbica: cons_ti_tu_ir
Etimologia: del ll. constituĕre, íd., der. de statuĕre 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Establir, formar (una institució política, social). Constituir una nova societat d’assegurances. Constituir una família.
  2. Assignar, destinar, legalment. Constituir una pensió, una renda, un dot, a algú.
    1. Ésser parts, elements, essencials (d’un tot, d’un organisme). Les parts que constitueixen el cos humà. Tots els ciutadans constitueixen la nació.
    2. per extensió Ésser. Aquesta acció constitueix un crim.
    1. Establir (algú) en una situació legal. L’han constituït hereu de la masia.
    2. constituir-se presoner Lliurar-se algú espontàniament a l’autoritat.