■ consistència

Partició sil·làbica: con_sis_tèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. consistentia, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Allò en què consisteix una cosa.
    1. Solidesa, fermetat. Un terreny de poca consistència.
    2. figuradament És un home sense consistència.
  3. Coherència entre les parts d’una cosa.
    1. Grau de densitat, d’espessetat. La consistència d’un xarop.
    2. construcció Coherència entre les partícules que constitueixen una massa.
  5. lògica i matemàtiques Propietat d’una teoria no contradictòria, consistent.