■ consigna

Etimologia: de consignar 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. ciències militars Ordre que hom dona al qui mana un post, a un sentinella, a un guarda, etc., especialment de no deixar passar ningú sense autorització, sense mot d’ordre.
    2. especialment ciències militars Contrasenya o mot d’ordre que ha de conèixer el qui ha de passar per determinats llocs sotmesos a vigilància.
    3. per extensió Lema d’una empresa, d’una campanya, etc., especialment política. La manifestació es convoca sota la consigna de ‘llibertat!’.
  2. transports Servei existent en les estacions de ferrocarril, d’autocars, als aeroports, etc., destinat a guardar provisionalment l’equipatge dels viatgers.