■ conseqüència

Partició sil·làbica: con_se_qüèn_ci_a
Etimologia: del ll. consequentia, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d’un fet. Un incident que pot tenir conseqüències greus. Obrar sense calcular les conseqüències.
    2. a conseqüència de locució prepositiva Com a conseqüència o resultat de. Ha mort a conseqüència d’una caiguda.
    3. en conseqüència locució adverbial Per tant. No duc diners; en conseqüència, no us puc ajudar. Procedir en conseqüència.
  2. geomorfologia Disposició d’un corrent o d’una xarxa fluvial les aigües dels quals segueixen l’estructura geològica, principalment quan circulen en el mateix sentit que la inclinació dels estrats.
  3. lògica
    1. En un raonament, relació lògica entre les premisses i la conclusió.
    2. Enunciat lògicament deduïble d’un altre o d’altres.