Accessory
Etimologia: del ll. consecrare, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
-
verb
-
- transitiu religió i litúrgia Convertir (una persona o una cosa) en sagrada, dedicar-la a un fi o a un ús sagrat mitjançant un ritu adequat. Consagrar una església al culte. Consagrar un bisbe.
- transitiu litúrgia Pronunciar (sobre el pa i el vi) les paraules de la institució de l’eucaristia. Consagrar l’hòstia.
- pronominal Consagrar-se al servei de Déu.
- transitiu figuradament Dedicar exclusivament (quelcom) al servei d’una persona o d’una cosa. Consagrar algú la vida a l’estudi.
- transitiu figuradament Revestir del caràcter de durador. Un monument que consagra la memòria de la victòria. Una regla consagrada pel temps.
- transitiu figuradament Acreditar, confirmar. Aquesta operació el consagrà com un cirurgià excepcional.