■ conoide

Partició sil·làbica: co_noi_de
Etimologia: del gr. kō͂nos ‘con’ i -oide
    masculí matemàtiques
  1. Sòlid format per la revolució d’una secció cònica al voltant del seu eix. Paraboloide o conoide parabòlic.
  2. Superfície engendrada per una recta que es mou recolzant en una corba i una recta donades i mantenint-se paral·lela a un pla.