■ connivència

Partició sil·làbica: con_ni_vèn_ci_a
Etimologia: del ll. conniventia, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Complicitat moral consistent a fingir ignorància sobre la falta d’algú, especialment d’un subordinat.
  2. per extensió Entesa secreta. Obrar de connivència amb algú.