■ connexió

Partició sil·làbica: con_ne_xi_ó
Etimologia: del ll. connexio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de connectar.
    2. El fet d’estar lligades una cosa amb una altra de la mateixa natura per una relació estreta.
  2. Relació que hi ha entre dues coses connexes.
    1. Conjunt de coses connexes.
    2. electrotècnia Acoblament de dos sistemes elèctrics, de dos aparells, etc., mitjançant un conductor o uns quants. Connexió en sèrie. Connexió en paral·lel.
    3. connexió de servei tecnologia Part d’una instal·lació de consum que enllaça la xarxa de distribució de l’empresa subministradora amb la instal·lació particular d’un abonat al servei.
  4. especialment Continuïtat, coherència, de les paraules, de les idees, seqüència lògica. Parla sense cap connexió.
  5. informàtica
    1. connexió commutada Modalitat en què opera una línia de transmissió quan el circuit és establert per mitjà de mecanismes de commutació, com s’esdevé en una xarxa pública de telèfon o de tèlex.
    2. connexió multipunt Modalitat en què opera una línia de transmissió quan constitueix un circuit permanent entre més de dues terminals.
    3. connexió punt a punt Modalitat en què opera una línia de transmissió quan constitueix un circuit permanent entre dues estacions terminals.