■ conjugació

Partició sil·làbica: con_ju_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. conjugatio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. gramàtica Ordenació d’un sistema de paradigmes, resultat de fer funcionar tots els morfemes gramaticals del verb: la veu, el temps, l’aspecte, el mode, el nombre i la persona.
  2. biologia
    1. Unió dels gàmetes, especialment en la isogàmia.
    2. Procés particular de reproducció sexual dels ciliats.
    3. Tipus de reproducció sexual que es dona principalment en les zigofícies, consistent en la unió de dos acinets.
    4. Mecanisme d’intercanvi gènic propi dels bacteris.