■ conjectura

Compareu: conjuntura
Etimologia: del ll. conjectura, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Judici que hom es forma d’una cosa pels indicis o els senyals que en té; suposició, presumpció. Tot això són conjectures. Perdre’s en conjectures.
  2. matemàtiques Hipòtesi emesa a priori sobre l’exactitud o la inexactitud d’un enunciat del qual hom ignora encara la demostració.