■ confort2

Etimologia: de l’angl. comfort, i aquest, del fr. confort. (v. confort1)
masculí Absència de tot allò que pot constituir una molèstia o una incomoditat material, disposició de les coses adreçades a fornir un benestar físic. Viure en un gran confort. El confort dels trens moderns.


Vegeu també:
confort1