■ conformació

Partició sil·làbica: con_for_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. conformatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de conformar o de conformar-se;
    2. l’efecte.
    1. anatomia Estructura i arranjament de les parts que formen un cos organitzat, un òrgan. La seva columna vertebral presenta un vici de conformació.
    2. química orgànica Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix.
  3. metal·lúrgia Acció de donar als metalls una forma adequada aprofitant llur capacitat de deformar-se plàsticament, la qual permet de treballar-los en forma de planxes o de barres.
  4. plàstics Acció de donar als plàstics una forma adequada aprofitant-ne la capacitat d’ésser deformats mitjançant l’acció conjunta de la calor i la pressió i segons diversos procediments.