■ confiar

Partició sil·làbica: con_fi_ar
Etimologia: de fiar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Remetre, lliurar (algú o alguna cosa) a algú amb confiança. Confiar un dipòsit. Confiar els infants a la mainadera. M’han confiat la direcció de l’empresa.
    2. per analogia Confiar les llavors a la terra. Confiar alguna cosa a la memòria.
  2. transitiu
    1. Fer saber en confiança. Confiar un secret a algú. Confiar els seus ideals, els seus projectes, a un amic.
    2. figuradament Confiar un secret al paper.
  3. intransitiu Posar, tenir, confiança. Confiar en un amic. Confiar en les seves pròpies forces.