■ confecció

Partició sil·làbica: con_fec_ci_ó
Etimologia: del ll. confectio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de fer enterament una cosa composta de diferents elements combinats;
    2. l’efecte.
  2. especialment
    1. indústria tèxtil i economia Fabricació de peces de vestir fetes en sèrie amb mides estudiades per endavant preses sobre maniquins.
    2. per extensió Roba que no ha estat feta a mida. Botiga de confeccions. Vestir de confecció.