■ conductor | conductora

Etimologia: del ll. conductor, -ōris, íd. 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu i masculí i femení Que condueix.
  2. masculí i femení Conduïdor. Moisès fou el conductor del poble hebreu.
  3. masculí electrotècnia Cos que presenta una resistència elèctrica petita.
  4. adjectiu tecnologia Dit de l’òrgan mecànic que transmet un moviment de rotació o de translació a un altre òrgan, anomenat conduït.
  5. masculí i femení transports Persona que dirigeix la marxa d’un vehicle o un giny.
  6. femení transports Camió de caixa tancada destinat al transport de mobles en els trasllats de domicili.