■ condicionar

Partició sil·làbica: con_di_ci_o_nar
Etimologia: del b. ll. conditionare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Sotmetre a condicions. Ens han condicionat la concessió del crèdit a la presentació d’un aval.
  2. Donar una certa condició.
  3. Disposar o preparar en certes condicions. Condicionar la casa per poder-s’hi moure amb una cadira de rodes.
  4. psicologia Crear noves pautes de comportament a partir de les pautes del subjecte.
  5. termotècnia Efectuar el condicionament de l’aire d’un local o d’un clos.
  6. indústria tèxtil Efectuar les operacions necessàries per tal de determinar el grau d’humitat, la llargada, la finor, l’elasticitat, la resistència, etc., de les matèries tèxtils en floca o filadís i sotmeses a condició, per classificar-les i procedir a llur avaluació comercial.