■ concupiscència

Partició sil·làbica: con_cu_pis_cèn_ci_a
Etimologia: del ll. concupiscentia, íd.
    femení
  1. cristianisme Tendència espontània, prèvia a l’opció lliure, que inclina la voluntat vers un bé parcial.
  2. Apetit desordenat de plaers sensuals.
  3. Cobejança. Una morbosa concupiscència d’elogis.