■ concretar

Etimologia: de concret 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Precisar. Encara no han concretat aquest punt.
    2. transitiu i usat absolutament Cal concretar més.
    3. pronominal Al congrés extraordinari es concretà l’escissió del partit.
  2. pronominal Limitar-se. Concretem-nos ara a la qüestió.