concordar

Accessory
Etimologia: del ll. concordare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. intransitiu Estar en concordança. Tots els autors hi concorden. El predicat nominal concorda amb el subjecte.
    1. transitiu Posar en concordança. Concordar els testimoniatges.
    2. pronominal Digueren a Tirant que es concordés amb Tomàs de Muntalbà.
  2. transitiu Resoldre (una cosa) diferents persones, acordar. Concordaren la pau amb l’enemic.