■ concertino

Etimologia: de l’it. concertino, íd.
    música
  1. masculí Part d’una orquestra, formada per un petit grup de solistes que alterna amb el tutti o ripieno, característic del concerto grosso.
  2. masculí i femení
    1. Músic solista principal d’un grup d’instruments en una orquestra o banda.
    2. especialment Violinista solista principal d’una orquestra simfònica o d’òpera.