con

Accessory
Etimologia: del ll. conus, i aquest, del gr. kō͂nos, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. geometria Cos limitat per una superfície cònica tancada (superfície lateral del con) i un pla (base del con), el qual talla la superfície cònica segons una corba tancada.
  2. botànica Estròbil o pinya de les coníferes.
  3. histologia Cadascuna de les cèl·lules de la retina en forma d’ampolla i d’origen neuroepitelial especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
  4. trànsit Objecte de forma cònica, generalment de plàstic, que hom col·loca en nombre suficient sobre la calçada per a separar carrils o marcar zones a les quals no es pot accedir. Posar cons en un carril de l’autopista.
  5. con de dejecció geomorfologia Part inferior d’un torrent, formada quan aquest arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
  6. con vegetatiu botànica Àpex vegetatiu.