■ comunicar

Etimologia: del ll. communicare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Transmetre, fer conèixer (alguna cosa) a algú. Comunicar un secret, una notícia, les idees, les intencions, a algú.
    1. transitiu Fer participar d’allò que hom posseeix, fer-ho comú. Comunica la seva joia als qui l’envolten.
    2. transitiu i pronominal per extensió El foc es comunica d’un bosc a l’altre.
    1. pronominal Entrar en relació d’idees, d’interessos, etc., amb algú. Comunicar-se per carta.
    2. intransitiu Demà ja comunicarem per tractar del cas.
    1. intransitiu Estar en relació mitjançant un pas. El seu poble i el meu comuniquen pel canal.
    2. pronominal Són dos pisos que es comuniquen.
  5. intransitiu Tenir la línia ocupada el telèfon al qual hom truca. He trucat a l’oncle, però el telèfon comunicava tota l’estona.