■ comte

Homòfon: compte
Etimologia: del ll. comes, -ĭtis ‘company, acompanyant del sobirà’ 1a font: 1088
    masculí
  1. Persona que posseeix el títol nobiliari de comte.
  2. història Dignitari o funcionari al servei d’un monarca.
  3. Persona que té a càrrec seu el govern d’un comtat.
  4. Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de vescomte i per sota del de marquès.
  5. comte abat Al segle IX, abat laic que fruïa de les rendes d’una abadia durant l’època carolíngia.