■ compte

Homòfon: comte
Etimologia: del ll. compŭtus, íd. 1a font: 1237
    masculí
    1. Acció de comptar;
    2. l’efecte. Ja he perdut el compte de les telefonades que he fet avui.
    3. Càlcul d’una quantitat. Si vaig néixer el quaranta-dos, treu el compte dels anys que tinc. Segons els meus comptes.
    4. a bon compte locució adverbial Segons allò que hom pot jutjar o preveure. A bon compte, no arribarà fins demà.
    5. anar errat de comptes (o estar lluny de comptes) Anar errat.
    6. bons comptes (o comptes clars) fan bons amics Refrany sobre la conveniència de parlar clar abans de fer tracte.
    7. compte enrere (o al revés, o a l’inrevés) Enumeració del temps que resta per a començar una cosa programada comptant a l’inrevés fins a arribar a zero.
    8. compte rodó Compte sense fraccions.
    9. de bon compte Almenys. A la conferència, hi havia de bon compte cinc-centes persones.
    10. entrar en compte Ésser comptat en conjunt, formar-ne part com un de tants.
    11. fer compte Calcular, fer pensament. Fes compte que vindré a dinar.
    12. fer compte de Comptar amb algú. Puc fer compte de tu, demà?
    13. no sortir els comptes (o sortir els comptes torts, o fallar els comptes, o no trobar-hi el compte) Sortir malament un compte, donar un mal resultat.
    14. no tenir fi ni compte Ésser molt nombrosos, incomptables, ésser molt extens, no finir mai. No té fi ni compte el nombre d’atzagaiades que ha fet.
    15. per compte En nombre de. Ésser per compte cinc-centes persones.
    16. perdre el compte (d’una cosa) Arribar a no saber-ne la quantitat, les vegades que s’ha esdevingut una cosa.
    17. saber (o aprendre) de comptes Saber o aprendre de comptar, d’aritmètica.
    18. sense fi ni compte En una gran quantitat. N’hi havia sense fi ni compte.
    19. sortir a compte Ésser (alguna cosa) avantatjosa, treure’n benefici.
    20. sortir de comptes (o estar fora de comptes) Passar, una dona embarassada, del dia calculat per al deslliurament.
  2. antigament cristianisme còmput 2.
  3. Atenció, esment, cura. Ves amb compte. Compte, que cauràs!
    1. Estat de les sumes a rebre o a pagar. Demà hem de pagar el compte dels paletes. Ja pot fer el compte, que ens n’anirem.
    2. a compte [abreviatura a/c] Com a part d’una quantitat a pagar o a cobrar. M’ha deixat cinquanta euros a compte.
    3. a (o per, o pel) compte de figuradament En nom de. Fer una cosa pel compte d’algú.
    4. a (o per, o pel) compte de figuradament A càrrec de. Treballar algú pel seu compte. La manutenció va a compte vostre.
    5. fer el compte (a algú) Engegar-lo, donar-li comiat.
    6. fer el compte de la vella Fer comptes rudimentàriament.
    7. passar comptes (amb algú) Escatir el que li hem de pagar o el que n’hem de rebre.
    8. passar comptes (amb algú) figuradament Reptar-lo, retreure-li (alguna cosa). Ja passarem comptes dels perjudicis que m’ha causat.
    1. comptabilitat Registre regular de transaccions pecuniàries, de deutes i crèdits o d’altres coses subjectes a càlcul.
    2. portar els comptes comptabilitat Anotar les quantitats a pagar i a cobrar.
    3. retre comptes comptabilitat Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.
    4. retre (o donar, o demanar) compte figuradament Exposar, presentar o exigir l’explicació de les causes, les raons, etc., d’un esdeveniment. Ja donaré compte de tot el que he fet.
    5. retre (o donar, o demanar) compte per extensió Presentar, oferir o sol·licitar un report, una informació. Donar compte d’una novel·la, d’una actuació.
    6. tenir (o prendre) en compte Considerar, tenir present, no oblidar. Cal que tinguem en compte aquest fet.
    7. tribunal de comptes dret administratiu Organisme que controla els comptes de tots aquells qui gestionen els cabals públics.
  6. antigament numismàtica En el càlcul de moneda, milió.
  7. indústria tèxtil Nombre determinat de fils que tenen els teixits segons llur qualitat.
  8. compte corrent bancari [abreviatura c/c, cte. ct.] dret mercantil Contracte de dipòsit entre un banc i una persona o unes quantes mitjançant el qual hom aporta crèdits i deutes a compensar mentre dura el contracte, a la fi del qual hom pot exigir-ne el saldo.
  9. en compte (o en comptes) de locució prepositiva En lloc de, en substitució de. Vendre aigua en comptes de llet. Vindrà ell en compte meu.