■ comprovació

Partició sil·làbica: com_pro_va_ci_ó
Etimologia: de comprovar 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de comprovar;
    2. l’efecte.
  2. diplomàtica Testimoniatge del notari conforme ha comprovat la transcripció d’un document.