■ comprometre

Etimologia: del ll. compromittĕre, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
    1. transitiu Posar en una situació crítica, en un compromís. Amb aquelles declaracions, ha compromès el seu prestigi.
    2. pronominal Parlant amb aquell home s’ha compromès.
  2. transitiu Mesclar (algú) en un afer posant-lo en una situació crítica o lligant-lo als propis interessos. El va comprometre en aquell assumpte.
  3. transitiu
    1. Prometre en pacte de reservar, de donar, etc. (alguna cosa). Ja hem compromès la meitat de les localitats.
    2. per extensió Prometre en matrimoni. Ha compromès la filla.
  4. pronominal
    1. Obligar-se per una promesa. M’he compromès a tornar-los-hi d’aquí a un any.
    2. Prendre partit per una ideologia política o social. Comprometre’s amb la lluita contra la pobresa.