■ comprendre

Etimologia: del ll. comprehendĕre ‘agafar en conjunt; entendre’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Contenir en si (alguna cosa) com a part d’un tot, d’un conjunt. La prèdica comprèn consells i exhortacions. El concepte de músic comprèn compositors i executants. La seva propietat comprèn el casal i totes les terres de la vall.
  2. transitiu Fer entrar (alguna cosa) en un tot, en un conjunt. La secció d’art comprendrà la pintura, l’escultura i l’arquitectura. L’estada en aquest hotel ens ha sortit per tres-cents euros, tot comprès.
  3. transitiu Copsar, abraçar, el sentit, la natura, la raó (d’alguna cosa). És un text molt espès, que costa de comprendre.
    1. transitiu Trobar naturals, raonables o justificats (els actes, els sentiments d’algú). Comprenc molt bé la teva por.
    2. transitiu Entendre (algú), trobar-lo estimable. Diu que ningú no el comprèn.
    3. transitiu Concebre, explicar-se. No puc comprendre que hagi rebutjat la nostra oferta.
    4. pronominal Entendre’s, explicar-se. Es comprèn que no arribés puntual, perquè ha tingut pana.