complicitat

Accessory
Etimologia: del b. ll. complicĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
  1. dret penal Qualitat de còmplice.
  2. dret penal Forma secundària de participació en un delicte, a la qual correspon un grau mitjà de responsabilitat, entre la de l’autor i la de l’encobridor.
  3. per extensió
    1. Participació en l’acció d’algú. Va fer el viatge gràcies a la complicitat dels seus germans.
    2. Entesa tàcita amb algú. Li dirigí una mirada de complicitat.