■ complaure

Partició sil·làbica: com_plau_re
Etimologia: de plaure 1a font: 1388
    verb
  1. transitiu Plaure (a algú) assentint als seus gusts, els seus desigs, etc. M’esforço a complaure’ls.
  2. pronominal Trobar en alguna cosa una satisfacció molt gran. Es complau en la seva desgràcia.