competent

Accessory
Etimologia: del ll. competens, -ntis, íd.
Body
    adjectiu
  1. Pertanyent a algú en virtut d’un dret. És una decisió competent a la direcció.
  2. Adequat. En condicions competents.
  3. Dit d’aquell a qui legalment pertany el dret de decidir, de qui té competència en una matèria. Jutge competent.
  4. Reconegut apte per a una professió, entès en una matèria, etc. Aquest metge és molt competent.
  5. geologia Dit d’un material que, en deformar-se, es plega.
  6. microbiologia Dit de la cèl·lula bacteriana que és capaç d’incorporar ADN en el decurs d’un procés de transformació.