■ competència

Partició sil·làbica: com_pe_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. competentia, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Dret de decidir, sia en virtut d’una autoritat legal, sia en virtut d’un reconegut coneixement de la matèria. La competència d’un tribunal. Això és de la competència del director.
  2. Aptitud, fet d’entendre pregonament d’una matèria. La seva competència en matèria d’art és discutible.
    1. Rivalitat d’interessos entre persones que persegueixen el mateix objecte.
    2. especialment economia Rivalitat entre dos o més productors o comerciants amb vista a controlar el mercat més ampli possible.
    3. competència deslleial economia Activitat competitiva caracteritzada per la utilització de tècniques o procediments contraris a les normes de correcció i bons costums en matèria comercial.
  4. Esforç per aconseguir allò a què un altre també aspira. Un veí li fa la competència.
  5. dret
    1. Capacitat legal.
    2. Conjunt de funcions atribuïdes per llei a una autoritat o a un organisme públic.
  6. dret processal
    1. Conjunt d’assumptes sobre els quals un jutge o un tribunal exerceixen jurisdicció.
    2. Deure i dret atorgats per la llei a un òrgan jurisdiccional, amb exclusió de qualsevol altre, d’administrar justícia en un cas concret.
  7. ecologia Acció antagònica entre els organismes que ocupen un mateix nínxol ecològic per la possessió de llurs recursos alimentaris, d’espai, de llum, etc.
  8. hidrologia En un riu o un corrent d’aigua, possibilitat que té de transportar materials aïllats de la mida màxima compatible amb la velocitat.
  9. lingüística
    1. En gramàtica generativa, coneixença que tot parlant té del model abstracte de la llengua i en particular de les seves possibilitats de generar oracions d’acord amb les regles sintàctiques.
    2. competència comunicativa Conjunt de coneixements lingüístics i extralingüístics que un parlant necessita per a poder comunicar-se eficaçment i adequadament en el context d’una cultura.
  10. qüestió de competència dret processal Controvèrsia entre dos jutges o dos tribunals promoguda per determinar quin d’ells dos és més competent per a conèixer d’un plet.