Accessory
Homòfon: còmoda
Etimologia: del ll. commŏdus, -a, -um, íd. 1a font: 1534
Etimologia: del ll. commŏdus, -a, -um, íd. 1a font: 1534
Body
-
adjectiu
- Que s’adapta als propis desigs, a les necessitats pròpies, sense oferir el menor inconvenient, la menor molèstia, adient. Un individu còmode. Una jaqueta còmoda. Un sofà molt còmode.
- Avantatjós, agradable, oportú. És molt còmode de no dependre d’altri.
- anar còmode (amb un vestit o un calçat, en un vehicle, etc.) No sentir cap molèstia, cap engavanyament, en fer-ne ús.
- ésser còmode Ésser algú amant de la vida còmoda. La seva família són gent còmoda.
- estar còmode No sentir cap molèstia, cap violència, etc., en estar en un lloc, amb algú.
- marit còmode Cornut.
- moral còmoda Moral poc rigorosa.
- vida còmoda Vida tranquil·la, allerada, fàcil.