■ comèdia

Partició sil·làbica: co_mè_di_a
Etimologia: del ll. comoedĭa, i aquest, del gr. kōmōdía, íd., potser per conducte de l’it. commedia 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. teatre
    1. Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la intenció, generalment crítica, moralitzadora o satírica. Comèdia de caràcters. Comèdia de costums. Comèdia d’intriga.
    2. alta comèdia Terme amb què hom ha designat la comèdia generalment de tema amorós, protagonitzada per gent de classes benestants.
    3. comèdia ballet Comèdia amb intermedis dansats.
    4. comèdia de capa i espasa Comèdia d’intriga que té com a personatges cavallers del segle XVII castellà.
  2. teatre Obra teatral del gènere còmic.
  3. figuradament Dit d’un cas, d’una sèrie de fets, etc., que fa riure, en què tot és simulació. Gemega molt, però és comèdia.