■ combinar

Etimologia: del ll. td. combinare, íd., der. de bibi ‘dos cada vegada’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu
    1. Posar plegades (dues coses o més) de manera que formin un conjunt harmònic, produeixin un determinat efecte. La petita ja té molta traça a combinar els colors.
    2. figuradament Concertar (mesures) amb vista a obtenir un resultat. Combinar dos rectangles. Combinar operacions, maniobres.
  2. química
    1. transitiu Fer que (dos elements o més) s’ajuntin i formin un compost químic.
    2. pronominal Ajuntar-se dos elements o més i formar un compost químic. L’hidrogen es combina amb l’oxigen i dona aigua.