■ coma2

Homòfon: koma
Etimologia: del ll. coma, i aquest, del gr. kómē, íd.
    femení
  1. òptica Aberració geomètrica segons la qual la imatge d’un objecte puntual allunyat de l’eix òptic no és un punt, sinó una figura en forma de cometa.
  2. astronomia Cabellera.
  3. botànica Grup de fulles o de bràctees situades al capdamunt de certes inflorescències i infructescències.


    4. Vegeu també:
    coma1
    coma4
    coma3