■ col·locar

Etimologia: del ll. collocare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Posar (alguna cosa o algú) en un lloc determinat, en una certa posició relativa. Col·locar els pots a l’armari. Col·locar una cadira a cada costat de la taula.
  2. transitiu
    1. Posar (algú) en una condició determinada de vida.
    2. especialment Posar (algú) en un càrrec. L’han col·locat en una oficina.
    3. col·locar (algú) Disposar el seu matrimoni, casar-lo. Quan col·loqui la noia, estarà tranquil.
    4. estar ben (o mal) col·locat Tenir una bona (o una mala) col·locació.
  3. col·loquialment
    1. transitiu Produir una droga un estat d’alteració de la percepció (en qui la consumeix). Aquesta coca et col·loca molt ràpidament.
    2. usat absolutament Ensumar cola col·loca.
    3. pronominal Amb dos porros ja es col·loca.
  4. transitiu economia Donat un tipus d’interès de mercat, escollir i dur a terme l’opció oferta per la rendibilitat dels actius financers en contraposició a la del diner.
  5. col·locar gèneres (o mercaderies, etc.) Trobar-los compradors.