■ colló

Etimologia: del ll. vg. coleo, -ōnis, íd., der. del ll. cl. cōlĕus, íd. 1a font: s. XII
  1. masculí Testicle.
  2. adjectiu i masculí
    1. Imbècil, curt d’enteniment.
    2. Mancat d’energia; covard.
  3. collons! (o colló!) vulgarment Expressió que denota enuig, admiració, entusiasme, etc.
  4. de collons vulgarment
    1. locució adjectiva Molt bo, que està molt bé. Té un cotxe de collons.
    2. locució adverbial Molt bé.
  5. passar pels collons (a algú, de fer una cosa) vulgarment Donar-li la gana de fer-la.
  6. tenir collons vulgarment Tenir coratge, gosadia, barra, etc.
  7. tocar els collons vulgarment Enutjar, fastiguejar, molestar, etc.