■ col·lapse

Etimologia: del ll. collapsus ‘caiguda, ensorrada’ 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
  1. patologia
    1. Retracció anormal de les parets d’un òrgan buit (cor, vasos sanguinis, pulmons, etc.), amb la consegüent afectació de les seves funcions.
    2. Pèrdua del to de les parets dels vasos sanguinis petits en el curs d’una insuficiència circulatòria aguda.
  2. figuradament Paralització transitòria de les activitats econòmiques, polítiques, etc. El comerç exterior del país ha sofert un col·lapse.
  3. col·lapse gravitacional astrofísica Contracció de la matèria d’un objecte celeste, i el corresponent augment de la seva densitat, que es produeix quan l’atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera totes les altres forces presents.