■ coixí

Partició sil·làbica: coi_xí
Etimologia: del ll. vg. *coxīnum, íd., der. de coxa ‘anca’, pel fet de servir per a asseure-s’hi 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Sac de tela, de cuir, etc., rectangular, rodó, etc., cosit per tots costats, ple de llana, de ploma, de crin, d’escuma de niló o d’una altra matèria filamentosa i elàstica, per a recolzar-hi el cap, repenjar-hi l’esquena, els braços, posar sota els peus, etc.
    2. coixí de fer puntes Coixí cilíndric, ple de palla, sobre el qual hom estén el patró i va clavant les agulles en fer les puntes.
    3. coixí pneumàtic Coixí de goma o de plàstic proveït d’una vàlvula per a inflar-lo a voluntat.
    4. consultar (una cosa) amb el (o preguntar [una cosa] al) coixí Esperar l’endemà per prendre una decisió, per resoldre un problema, una preocupació, etc.; dormir-hi.
    5. haver-hi coixí (o un bon coixí) de (una cosa) Haver-n’hi força, un bon tou.
    1. Nom de certes peces sobre les quals descansa un òrgan de màquina, interposades entre aquest i el seu suport.
    2. construcció naval Peça gruixuda de fusta, situada al peu del trinquet, que tenia per finalitat recolzar-hi el bauprès.
    3. fer coixí Estar interposada una cosa entre un suport i allò que hi recolza.
    1. [usat adjectivament] figuradament Que pot esmorteir xocs, friccions.
    2. [usat adjectivament] Que pot apaivagar o evitar motius de desunió o de pugna. Un partit, un estat, coixí.
    3. coixí de seguretat automòbil, automobilisme Dispositiu consistent en una bossa d’aire, col·locada al volant de l’automòbil i, a vegades, també davant de l’acompanyant, que s’infla en cas de xoc frontal de més de 20 km/h.
    4. construcció naval Teixit de filàstica que hom solia posar sobre el bauprès i les vergues per evitar el frec amb les amures.
  4. construcció naval Peça de ferro on va engalzat el dau del timó.
  5. arts gràfiques Tros de roba, tafetà, cautxú, etc., que hom fixa al timpà o cilindre de la premsa d’imprimir per fer menys dura la impressió.
  6. coixí de daurar pintura Eina que serveix per a tenir i tallar els pans d’or durant la feina de daurar.
  7. coixí de monja botànica
    1. Eriçó.
    2. Mata espinosa de la família de les papilionàcies (Astragalus massiliensis), de flors blanques en raïms axil·lars, pròpia del litoral.