■ coixejar

Partició sil·làbica: coi_xe_jar
Etimologia: de coix 1a font: s. XV
    verb intransitiu
  1. Anar coix, ésser coix. Coixejar d’un peu, d’una cama.
  2. per analogia Una cadira, una taula, etc., que coixeja.
  3. figuradament Fallar en algun punt. Un text que coixeja.