coit

Accessory
Partició sil·làbica: coit
Etimologia: del ll. coĭtus, -ūs, íd., part. de coīre ‘anar plegats, unir-se’ 1a font: s. XV, Ausiàs
Body
    masculí
  1. biologia Acte sexual consistent en l’acoblament del mascle i la femella.
  2. coit anal Acoblament sexual realitzat mitjançant la introducció del penis dins l’anus.
  3. coit interromput Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l’acte sexual i efectuar l’home una ejaculació extravaginal. Hom l’anomena també amb la forma llatina coitus interruptus.