■ coincidir

Partició sil·làbica: co_in_ci_dir
Etimologia: del ll. coincĭdĕre, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb intransitiu
  1. Trobar-se en el mateix lloc de l’espai. El punt on coincideixen dues òrbites.
  2. Ocórrer alhora, ocupar el mateix període de temps. Les vacances coincidiren amb el campionat.
  3. figuradament Ésser iguals o concordar dues o més coses. La vostra explicació no coincideix exactament amb la seva.