■ coet

Partició sil·làbica: co_et
Etimologia: probablement de l’ant. i dial. coa, o del ll. caudatus ‘proveït de cua’, a través d’un *codato, arabitzat en kodăt i sentit com codet 1a font: 1445
    masculí
  1. pirotècnia Artifici de pólvora que, en ésser encès, llança un doll de partícules en ignició que generalment al final detonen.
    1. Nom donat a diversos ginys semblants als coets per la manera d’ésser disparats.
    2. armament Projectil tàctic autopropulsat en el qual l’element impulsor és constituït per un coet de pólvora.
    3. astronàutica Vehicle espacial propulsat per l’ejecció de massa en una direcció determinada.
    4. coet d’enlairament aeronàutica Cadascun dels coets que, generalment en nombre parell, són emprats per a impel·lir una aeronau en el moment de l’envol.
    5. coet granífug fitopatologia Coet que és llançat en direcció als núvols amenaçadors de pedregada perquè, en explotar-hi a dins, impedeixi la formació de la pedra.