■ cobrar

Etimologia: reducció de recobrar, ll. recŭpĕrare, íd., per haver-se percebut aquest com un der. en re- de l’altre 1a font: s. XII
    verb transitiu
    1. Rebre, guanyar, adquirir (especialment diners). Cobrar una quantitat. Cobrar un bon sou. Cobrar voluntat, odi, amor, a alguna cosa. Cobrar fama, crèdit.
    2. especialment Demanar i obtenir el pagament (d’un compte, d’una suma deguda). Cobrar una venda, una factura. Cobra molts diners per una primera visita.
    3. usat absolutament Demà vindran a cobrar.
    4. usat absolutament col·loquialment Rebre (una bufetada, un càstig, un escarment, etc.). Noi, si no menges cobraràs!
    5. cobrar blancor (o bellesa, etc.) Adquirir, alguna persona o alguna cosa, aquesta qualitat. En apagar-se el sol, el cel cobra blancor.
    1. Recollir, retirar.
    2. Tornar a tenir allò que hom havia perdut; recuperar. Cobrar el seny, la paraula, els sentits.
    3. cobra! marina, marítim Expressió amb la qual hom indica l’acció de recollir un cap.
    4. cobrar un cap marina, marítim Recollir-lo.