■ clot

Etimologia: d’origen incert, possiblement preromà, d’un *klŏpton ‘amagatall, forat per a amagar-se’, d’una llengua indoeuropea 1a font: s. X
    masculí
    1. Concavitat en la superfície d’un cos sòlid. L’aigua ha fet un clot al jardí.
    2. clot del llit Concavitat que deixa en el llit un cos que hi ha jagut.
  2. Lloc baix voltat d’elevacions. Té l’hort en un clot i la casa al cim d’un pujol.
  3. especialment
    1. Excavació feta en un terreny per servir de receptacle, especialment per a plantar-hi una planta. En aquest clot plantarem el pi.
    2. Fossa per als morts.
    3. anar (o anar-se’n) al clot Morir-se una persona. En quatre dies se n’ha anat al clot.
  4. ésser un clot d’arena (o beure més que un clot d’arena) figuradament Ésser un gran bevedor.