■ clos | closa

Etimologia: participi substantivat de cloure
  1. adjectiu
    1. Circuït, aïllat completament de l’exterior. Un jardí, un bosc, clos.
    2. camp clos antigament Camp circuït de barreres, per als torneigs.
  2. adjectiu figuradament Retret, no gens comunicatiu.
  3. masculí Terreny circuït de parets, de reixes, de tanques, etc.
  4. femení Acció de circuir o de fer un clos.
  5. femení Acció de cloure’s.
  6. femení Tanca feta amb pedres o amb troncs que serveix per a delimitar un camp o un prat, principalment per evitar que hi entri el bestiar.
  7. femení Tanca o envà que separa completament dues coses.
  8. femení Terreny clos destinat al pasturatge.
  9. femení Terreny deprimit i tancat, especialment el format per un antic cràter volcànic.
  10. femení Part que acaba alguna cosa, especialment un edifici.
  11. femení Darrer solc de la llaurada.