■ clínic | clínica

Etimologia: del ll. clinicus, -a, -um, íd., i aquest, del gr. klinikós, íd., der. de klínō ‘inclinar-se, jeure’
  1. adjectiu Que és administrat o que té lloc prop del llit del malalt.
  2. medicina
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la clínica.
    2. femení Ensenyament mèdic per a l’examen i el tractament dels malalts en presència dels estudiants.
    3. femení per extensió Departament dels hospitals destinat a l’ensenyament dels estudiants.
    4. femení Establiment sanitari en què hom atén un cert nombre de malalties.
    5. masculí i femení Metge que estudia les malalties i n’estableix les diagnosis per l’examen directe dels malalts.
    6. femení Conjunt de símptomes i de signes que configuren una malaltia.
  3. masculí plural història eclesiàstica Cristians que no es feien batejar fins al moment de la mort, o almenys en edat molt avançada, ja fos per por de les persecucions o per eludir l’austeritat que comportava el fet d’ésser cristià.
  4. baptisme clínic cristianisme Baptisme administrat al moment de la mort.