■ clímax

Etimologia: del gr. klĩmax, -akos, íd. 1a font: 1868, DLCo.
  1. femení geobotànica Etapa final estable vers la qual tendeixen a evolucionar la vegetació i el sòl sotmesos a uns determinats factors ambientals, sobretot climàtics.
  2. masculí
    1. literatura i cinematografia Acció ascendent que crea una situació tensa en la qual ha estat acumulat un gran nombre d’efectes expressius i conceptuals i on hom comença a plantejar les solucions a la trama de l’obra.
    2. per extensió Moment culminant d’un procés.
  3. femení retòrica Figura retòrica que consisteix a augmentar la força i la intensitat del discurs, seguint una gradació ascendent.
  4. masculí arquitectura i arqueologia Cadascuna de les escales que divideixen radialment la graderia d’un teatre grec.